Mayores, prudentes pero activos
La pandemia nos ha tronchado nuestra marchosa actividad. La prudencia es necesaria y la precaución, en algunos momentos excesiva, trastoca nuestros encuentros y frena las iniciativas. Pero el talante del Colegio y su ejemplo de mantenerse, sin entreguismos ni frustraciones, activo y esperanzado, nos ha llevado a celebrar distintos encuentros. Hemos aprovechado actos dels Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana y hemos conocido mejor Valencia. También hemos asistido al Taller de “Protagonista Tú” y sabido más sobre Derecho y Transmisiones Patrimoniales (31/5). Se ha podido avanzar en el uso del móvil y la digitalización en general (tres sesiones). Por fin hemos salido de excursión a Cabanes y Benassal y de ello, por extraordinario se da buena cuenta en artículo aparte. Oficialmente nos hemos despedido en almorzar compartit (14/6) y vamos a cargar las pilas para que septiembre nos pille en forma. Para el 4 de octubre ya tenemos fijada una magnifica excursión a ELCHE. Ciudad que cuenta con dos Patrimonios de la Humanidad: El PALMERAL, que nos mostrará nuestro amigo el Prof. Balleter-Olmos, insigne Paisajista y Académico y EL MISTERI D’ELX del que hay un centro de interpretación que te sitúa dentro del acto. El restaurado Castillo Palacio de Altamira y la degustación del arroz del Nugolat (no en costra) merecerá nuestra visita. Vale la pena que reservemos la fecha y no tomemos visitas médicas ni nietos.
FELIZ VERANO
D’excursió a Cabanes i Benassal. Tornem
Hola Amics. Busquem-nos be, per a poder-nos trobar, en la millor salut.. Dimarts 24 de maig, en perfecte matí eixírem els Majors dels Agents Comercials. Era el quart intent, des de que en febrer programàrem l’excursió a Cabanes i Benassal, ajornada cada més, per salut, orage i quasi al remat per manca de bus.
Tot anà de perles: almorzar de llaurador, a triar del qué més vols i visita a la part migeval de la vila, de la mà de Soledat de Miguel i Xavier de Tomàs. Com tots els recintes que foren amurallats, ara se veta de trànsit el de Cabanes i de pas a qui no vaja a gojar de les conservades senyes identitàries: fronteres de pedra vista, arcs i dintells, finestres geminades i pau d’un atre temps… Pero que hui fa present més avall un ample terme de plana fèrtil, llepant els peramunts del Desert de les Palmes i els baixos aiguamolls de la Ribera, impagable reducte de la naturalea; tot a la vora d’un Arc que podría donar-nos lliçò de tràfec en sigles, des de la romanisació, mare de l’encara inacabat corredor Mediterràneu de Càdiç a la frontera.
Seguírem a Benassal i la molt aconsellable visita a la vila antiga, tan insòlita inclús per als que van a buscar-li la saludable aigua: no cap dir mes. Sòlament quedar-nos en la gastronomia del Racò de la braseria, quan el tast de tots els plats de sa carta nos mantingué emplatats i llepant-nos els colzes, per allò de que plovia ¡a canters! i Òscar el cuiner, no volia que nos banyàrem, desmayats i en apatia. Des de les dos del migdia, fins a les sis i sense acabar de traure entrants, ensalades, olles, arròssos, verdures; suc i troç, peix, carn, embotits i formages… i els postres de fantasia, quallada i poma torrada. Com en els rics casamemts de poble. Quan la tronà passà, ya no visitàrem , com voliem, els entorns que en La Font d’En Segures i el Rivet son dignes. Perque arribar a les huit a Valéncia, calia. Nos acovilàrem en bon bus i expertes mans, de modo que es feu el silenci i majormen tancàrem els ulls, mes que els teníem plens de vert. Aplegats feliçment a la Porta de la Mar, havíem recuperat l’Esperança de gojar, passats dos anys, de les excursions del segon dimarts de més, els Majors d’Agents Comercials. Salvant-los per damunt dels alifacs i malalties, les deflaccions del cens, criança de nets i excuses de mal pagador. Inclús de l’orage i encara trobant bus, ixquérem avant. Perque és molt més lo que al remat es guanya en colectiu, que el treball que l’organisació nos demana. Seguim avant.
Vicent Ramon Calatayud