Res és lo que pareix ser
Recordem aquells trens de fum, dels 50, quan els vagons estaven divits en departaments tancants de 10 places, enfrontades 5×5; ad estes s’accedia des del corredor lateral. Conten que en u d’aquells viajaven: una bona mossa, agraciada i jovial, un jove obsequiós en ganes de meréixer davant de la dama i també una persona d’edat incerta; este/a, reservat/da o curt (a de paraules deixava que els jòvens feren bromes i cacarejaren. En aixó que el tren entrà en un tunel i sense llum s`escoltà el chasquit d’una besada i l’esclafit d’una galtada. Tornà la claror i ningú digué res. La chicona pensà:m’ha furtat una bes, pero s’ha dut una nespla; el jove és preguntà per qué li havien calçat la bofetada. La tercer/a en regomello, com si res havera passat i pensà- quines ganes tenia de besar a la chica i esclafar-li els morros ·al pollastret·
Vicent Ramon Calatayud
Este micro s’ajusta a les bases: 10 línies i humor. I com no estem segurs del sexe de la/el tercera persona/no, res assegurem. Direu que l’història sona a refregit, per lo renuncie al micropremi, pero ya posat la continue…
Entrà al departament un llaurador. Tot acalorat i suat, en una mà duya un sarnacho en el que aguaitava pa redó i una mostra de companage embotit, i en l’atra, dins d’un sac, una gallina viva. El revisor que arribà picà a la porta, demanat-los els billets. Revisà els dels tres passajers, pero el cas fon que el llauro, qui sense mans s’havia ficat el cartonet en la boca, el sostenia entre les dents… tot fon palpar-se les bujaques, regirar-se el jopetí i rascar-se la gorra, buscant mentres els atres es baquejaven de riue i el mateix revisor, també per fogir de les baves, li digué –repare, no se l’engulga, que el du en la boca. Quan se n’anà el ferroviari, fon el soca qui rigué –el billet és el de la semana passada i al mossegar-lo he chafat el gravat del dia. Au.
Fon llegit en EL DINAR DEL MIG ANY de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana el passat 6 de juliol.